Bleda Manat Km0

Hortalissa amb unes fulles grosses, lluents, ondulades i de color verd amb nervadures molt marcades i tija blanca.

És una planta herbàcia biennal conreada com anual, amb fulles grans, de color verd brillant i nervades.

És una varietat de Beta vulgaris, igual que la remolatxa o betarraga, la remolatxa sucrera i la remolatxa farratgera. Les tiges (anomenats penques) són blancs, grocs o vermells, segons la varietat.

Es pot consumir tota la planta, incloses fulles i penques, si es recull quan aquestes són petites (menys de 20 cm), però si es deixen créixer és millor rebutjar la penca ja que tendeix a amargar. Es cuina igual que l'espinac, de la qual és parent. Les plantes molt tendres es poden consumir crues en amanides.

És una verdura molt apreciada ja que aporta vitamines, fibra, àcid fòlic i sals minerals amb un alt contingut d'aigua (48%). Les fulles exteriors, que solen ser les més verdes, són les que contenen més quantitat de vitamines i carotens.

Les varietats més conegudes són:

•  Ginebra, Rei d'hivern o Lucullus, amb penques blanques i fulles rugoses.
• Ruby, Borgonya, Arc de Sant Martí, amb penques gruixudes i de color vermellós.

Família:     Hortalissa de fulla

Família Científica:      Quenopodiàcia

Varietats: Bleda verda, Groga de Lyon

Valor nutricional:        33 calories per cada 100 grams

Grams per ració: 250 grams

Propietats/beneficis: La bleda és rica en ferro i vitamina A, així regularitza les funcions de l’estómac i de l’intestí gros, combat el restrenyiment i les hemorroides, i té efectes curatius en les inflamacions interiors i exteriors i en les malalties de la pell. També és rica en fibra i sals minerals i s’utilitza molt en règims d’aprimament.

Estacionalitat: Tot l’any (a l’aire lliure)

Zones de producció:  A Espanya, les principals zones de producció són Múrcia, Barcelona, Màlaga, València, Madrid, Cadis, Saragossa.

Nom arbre: Bleda

Curiositats: La bleda és originària de les zones costeres d’Europa. Els àrabs van ser els qui van iniciar el seu cultiu sobre el 600 abans de Crist.

Preparació i consum: Simplement bullides o cuites al vapor, soles o amb patates, i amanides amb un bon oli d’oliva, les bledes són un plat sa, excel·lent en tots els sentits i econòmic. També poden ofegar-se, un cop cuites, amb ceba, all i julivert, tot ben picat, afegint una salsa espessa de tomàquet i deixant el conjunt una mica al foc.