Api Km0

Api verd manat, pes aproximat: 600g. Aquest api verd és especial per fer caldo, per menjar amb sopes. Origen: El Baix Llobregat

Nou api servit en peces senceres, no és molt gran però si força tendre.

Es adhient per amanides o bé pel Caldo. Aporta molts minerals, entre ells el Sodi. Ès molt bò per eliminar liquids

Tija sucosa, gruixuda, buida, solcada i allargada. Es compon generalment d’una penca de 25 a 30 cm d’alçada, amb forma cilíndrica i angulosa, recorreguda longitudinalment per un séc profund. De la tija en surten nombroses fulles.

Família: Hortalissa de fulla

Família Científica: Umbel·lífera

Varietats: Lapage, Golden Spartan, Verd de Pasqua

Valor nutricional: 20 calories per cada 100 grams

Grams per ració:250 grams

Propietats/beneficis:   L’api, menjat cru, afavoreix la secreció dels sucs salivals i gàstrics, facilitant així la digestió. Per la seva riquesa en calci, aquesta hortalissa és beneficiosa per als ossos i les dents, així com per a la formació de la sang i per eliminar àcid úric. L’api també és un dels millors tònics. Després de la ceba, és l’hortalissa que millor remineralitza l’organisme. Diürètic i oxidant, és un gran tònic del cervell i dels nervis. A més a més, posseeix propietats estimulants, fa baixar la febre i allibera els intestins dels gasos perjudicials per a la salut. També se li atribueixen propietats afrodisíaques. El suc de l’api és molt ric en vitamines, especialment B, C i E. També conté sodi, potassi, clor i altres sals minerals, fet pel qual resulta una beguda antiàcida ideal i és un dels còctels per aprimar més apreciats als Estats Units. Per la seva pobresa en hidrats de carboni és recomanable per als diabètics i per la seva riquesa en vitamines i fòsfor és recomanable també per als reumàtics i artrítics.

Estacionalitat:  D’octubre a abril (a l’aire lliure)

Zones de producció: A Espanya es cultiva a Múrcia, Barcelona, Alacant, Cadis, València, Tarragona, Sevilla, Màlaga.

Nom planta: Api

Curiositats: L’api és originari de l’Europa temprada, des d’Anglaterra fins a l’Àsia Menor. De l’api s’extreu una sal que reemplaça la sal de cuina (clorur sòdic) i que s’utilitza per condimentar estofats i altres guisats.

Preparació i consum: L’api es pot menjar cru a condició de mastegar-lo amb molt de compte. L’api cuit és més digestiu, ja que la cocció estova les seves fibres de cel·lulosa i les fa més assimilables, però perd les seves vitamines, que són solubles en aigua.