Cogombre

Crua en amanides, encara que també s'utilitza en sopes, fregits o bullits i servits amb una salsa blanca. No t'oblidis els 'Gaspatxo'!

Hortalissa de forma allargada i d’una mida al voltant dels 15 cm de llarg per 5 cm de diàmetre. L’exterior és de color verd i la polpa groguenca amb moltes llavors comestibles.

Família:  Hortalissa de fruit

Família Científica:  Cucurbitàcia

Varietats:  Cogombrets, Híbrid Bellando, Harmoni, Híbrid Marianna, Francès, Marketmore, Raider, Regal, Royal, Wisconsin

Valor nutricional:  12 calories per cada 100 grams

Grams per ració recomanat dia: 200-250 grams

Propietats/beneficis:  El cogombre és molt refrescant, calma la set instantàniament i provoca son. A més de contenir vitamina A, B1, B2, C i PP, presenta traços de vitamines B6 i E. Aquesta hortalissa també conté sofre, bo per a les ungles i els cabells i per a la bellesa de la pell. Per aquest motiu es fabriquen màscares i cosmètics a base de cogombres. En les malalties de coll, ronquera, angines, etc., el suc de cogombre endolcit amb sucre és un excel·lent remei.

Estacionalitat:  De maig a octubre (a l’aire lliure); de novembre a abril (d’hivernacle)

Zones de producció:  A Espanya es cultiva a Almeria, Las Palmas, Màlaga, València, Múrcia, Granada, Barcelona, Cadis, Toledo, Castelló.

Nom planta:  Cogombrera

Curiositats:  El cogombre, probablement, és originari de l’Índia i es cultiva des de fa quatre mil anys. Aquesta hortalissa va arribar a Europa el segle XVII i ara s’ha estès a tot el món.

Preparació i consum:  Per al seu consum, els cogombres es recol·lecten verds. Les característiques mínimes que han de reunir els cogombres són les següents: han de ser tendres i frescos, sencers, consistents, nets, sense humitat exterior anormal i sense olor estrany. El seu sabor tampoc ha de ser amarg o estrany. Aquesta hortalissa se sol menjar crua en amanides, encara que també s’utilitza en sopes, fregits o bullits i servits amb una salsa blanca. Els cogombres molt joves (cogombrets) es conserven en vinagre.