Magrana

La magrana pot consumir-se al natural o en amanides de diverses fruites. La principal aplicació és el consum en fresc, prenent-se els grans amb sucre o bé amb suc de taronges.

Fruit rodó, de la mida d'una poma i proveït d'una pell gruixuda i forta d'uns 5 mm de gruix, que va del torrat al vermellós. El calze pansit és el que li dóna forma de ceba. Les llavors blanques, de sabor agredolç, es mengen amb la polpa vermella que les embolcalla.

Família:  Altres fruites

Família Científica:  Mirtàcia

Valor nutricional:  32 calories per cada 100 grams

Grams per ració:  1 unitat

Propietats/beneficis:  La magrana és un fruit ric en sucres i sals de fòsfor, calci i ferro, vitamines (A, B i C) i tanins. Aquest fruit té propietats astringents i antiinflamatòries. És ideal per a persones amb anèmia, arteriosclerosis, hipertensió i problemes estomacals. Menjar els grans d'aquesta fruita en dejú provoca un efecte purgant. Tanmateix, la pell cuita s'utilitza per tractar la diarrea, gràcies a la gran quantitat de taní que conté. El suc de la magrana és recomanable per a persones amb hemorroides, inflamacions de gola, còlics i febre.

Estacionalitat:  De setembre a novembre (a l’aire lliure)

Zones de producció:  Actualment, la magrana es cultiva a Turquia, Afganistan, Espanya, Itàlia i Aràbia.

Nom planta:  Magraner

Curiositats:  La magrana és originària de l'Orient Pròxim (Grècia, Palestina, Iran, Afganistan i Paquistan).

Preparació i consum:  La magrana pot consumir-se al natural o en amanides de diverses fruites. La principal aplicació és el consum en fresc, prenent-se els grans secs amb sucre. A partir del suc de magrana s'obté la popular "granadina", que és molt refrescant, i el xarop de magrana, que es ven per preparar refrescos, gelats o còctels.