La seva carn es groga. Són més tous i sucosos que els de vinya.

Fruit de forma arrodonida de diferents colors (vermell, rosat, groc o ataronjat). La pell del préssec recorda el vellut pel seu tacte. La polpa pot ser tova o dura, segons les varietats.

Família:  Fruita d’os.

Família Científica:  Rosàcia.

Varietats:  Groc (Baby Gold, Calanda, Campiel, Carson, Katherine, Manolitos, Maria Serena Miraflores, Rodolfo, Sant Llorenç, Sudanell, Trobador, Vesubi), Polpa groga (Merryl), Polpa blanca (Aigua), Altres (May Crest, O'Henry, Red Top, Royal Glory, Spring Lady, Spring Time)

Valor nutricional:  52 calories per cada 100 grams.

Grams per ració:  150-200 grams.

Propietats/beneficis:  Aquesta fruita conté vitamina A, C, B1, B2 i PP i diverses sals minerals com el potassi, sodi, calci, magnesi, ferro, fòsfor, sofre, clor, manganès i alumini. El préssec és un aliment oxidant i astringent, diürètic, laxant, depuratiu, calmant dels nervis i estimulant de les glàndules.

Estacionalitat:  D’abril a novembre (a l’aire lliure).

Zones de producció:  Les principals zones de producció són els Estats Units, Itàlia, Espanya (Múrcia, Lleida, Osca, Saragossa, València, Sevilla, Tarragona, Barcelona, La Rioja), Xina, França, Rússia, Japó, Argentina, Austràlia i Alemanya.

Nom planta:  Presseguer.

Curiositats:  Encara que es creia nadiu de Pèrsia, el presseguer és originari del centre de la Xina, país en el qual aquest és un arbre venerat, és l'arbre del bé i del mal. El cultiu a la Xina es va iniciar fa milers d'anys i, posteriorment, es va estendre per l’Àsia i Europa, des d'on es va portar al continent americà.

Preparació i consum:  En general, el préssec es consumeix fresc i cru (que és la manera més beneficiosa), però també es pot menjar en: almívar, compota, confitura, melmelada, xarop (suc de fruita concentrat) i sec. També es pot elaborar una infusió amb fulles de presseguer, que serveix com a laxant. El consum es recomana a tot el món, excepte als grans diabètics i a persones amb inflamacions cròniques de l'intestí.