Qualitat culinària: bona. Molt bona per cuita i fregida. Conservació: bona, amb llarg període de repòs. Maduració: semitemprana o tardana. Tubercles: líptics aplatats, gruixuts. Ulls superficials. Pell groga clara i carn blanca.

Tubercle de forma irregular, normalment arrodonit i allargat. És l'aliment que més es consumeix de tot el món.

Família:  Tubercle

Família Científica:  Solanàcia

Varietats:  Baraka, Bintje, Desirée, Jaeria, Kennebeck, Monalisa, Red Pontiac, Scort, Spunta

Valor nutricional:  86 calories cada 100 grams

Grams per ració:  1 peça mitjana

Propietats/beneficis:  La patata és un aliment ric en hidrats de carboni. També conté vitamines, B, C i E, a més de diverses sals minerals (potassi, sodi, calci, magnesi, fòsfor, sobre i clor).

Estacionalitat:  Tot l’any (a l’aire lliure)

Zones de producció:  Els principals productors de patates són la Xina, Rússia, Polònia i Índia. A Espanya es cultiva a Màlaga, València, Santa Cruz de Tenerife, Múrcia, Barcelona, Granada, Sevilla, La Corunya, etc.

Nom planta: Patatera

Curiositats:  La patata té un origen americà i es cultivava ja des de Xile fins a Nova Granada quan els conquistadors espanyols van arribar al continent. Així, les patates van ser dutes a Europa pels navegants espanyols de finals del segle XVI, i a finals del segle XVII ja s'havia estès per Europa i les Illes Britàniques.

Preparació i consum:  La millor manera de consumir la patata és bullida, sola o afegint mantega o oli en petites quantitats. Les patates fregides són les més indigestes. Poden menjar-les fins i tot els nens a partir dels 10-12 mesos de vida. Encara que la patata es combina habitualment amb tota classe d'aliments, no hauria de ser així, ja que amb peixos, carns i altres aliments rics en proteïnes, el que fa és incrementar el nivell de calories ingerides de manera desproporcionada. Per això, és aconsellable combinar-les amb aquells aliments rics en hidrats de carboni i d'escàs contingut en greix com són les verdures i hortalisses, o menjar-les soles.