Els naps són uns grans antioxidants vegetals. Alt contingut en Vitamina C i potassi.

El nap té diferents formes i mides: forma globosa, allargada o punxeguda. El color de la pell i la carn és blanc groguenc i ambdues parts de l'hortalissa estan adornades, en alguns casos, per un collaret vermell violaci al costat de les fulles.

Família:  Hortalissa d’arrel

Família Científica:  Crucífera

Varietats:  Stanis, Virtudes-Martillo

Valor nutricional:  29 calories per cada 100 grams

Grams per ració:  1 o 2 unitats

Propietats/beneficis:  Es tracta d'una hortalissa molt útil en els menús contra l'obesitat i en els règims des intoxicants, sent a més a més diürètica. Les fulles del nap són, fins i tot, més saludables que l'arrel a causa de l'alt contingut en vitamines que tenen. El nap té un alt contingut en fibra, calci, fòsfor i àcid ascòrbic. Les fulles bullides en poca aigua són riques en fibra i, particularment, en calci, vitamina A i C.

Estacionalitat:  Tot l’any (a l’aire lliure)

Nom planta:  Nap

Curiositats:  El nap es cultiva des de fa gairebé quatre mil anys i, des del seu centre d'origen a l'Europa temprada, s'ha estès per tot el món. Va arribar a Mèxic el 1589, a Virgínia el 1610 i a Nova Anglaterra el 1628.

Preparació i consum:  Juntament amb les cols, els naps han tingut una importància bàsica en l'alimentació dels pobles nòrdics i centreeuropeus, minvant el seu consum en introduir-se la patata. L'arrel ha de consumir-se cuita. Les fulles, que tenen un sabor amarg, poden consumir-se crues o cuites, en amanida, en truita, etc.