Llimones de primera qualitat, bona pell i molt suc. Varietat Nova: Verna

Fruita de forma allargada i amugronada. Té una pell forta i resistent de tonalitats grogues o verdes, que protegeix la polpa. Aquesta és de color groc i està dividida en grills (de 3 a 19) plens de suc molt àcid. Pot tenir alguna llavor.

Família:  Cítric

Família Científica:  Rutàcia

Varietats:  Eureka, Lisbon, Primafiori, Verna

Valor nutricional:  39 calories per cada 100 grams

Grams per ració:  150-200 grams

Propietats/beneficis:  La llimona conté un 20% de sals àcides i un 80% d'alcalines. A més a més, és una extraordinària font de vitamines, sobretot la C, que es troba especialment a la seva polpa. Aquesta fruita augmenta la secreció de sucs gàstrics, crema una gran quantitat de greixos, destrueix els residus i adipositats, oxida les pedres i la sorreta, ajuda a eliminar les toxines de la sang i és un molt bon cicatritzant i coagulant. Així mateix, és un excel·lent refresc per a les persones que tenen artritis, arteriosclerosis, reumatisme, obesitat i malalties infeccioses. També s'utilitza com a dentifrici i per fer gàrgares. A més, suavitza la pell i tonifica el cuir cabellut. La llimona és un dels fruits que més aplicacions medicinals té, utilitzant-se en casos d'infeccions de coll, picades d'insectes i malalties com l'arteriosclerosi, hipercolesterolèmia i artritis.

Estacionalitat:  Tot l’any (a l’aire lliure)

Zones de producció:  Avui dia, és el cítric més cultivat, trobant-se plantacions pels cinc continents. Els principals productors són els Estats Units, Itàlia, Espanya (Múrcia, Alacant, Màlaga, Almeria, Sevilla, València), Argentina, Mèxic i l'Índia.

Nom planta:  Llimoner

Curiositats:  Es creu que el llimoner es va originar al sud d'Àsia (Índia i Paquistan). Els àrabs el van portar a Espanya i d'allà es va estendre per tot el Mediterrani durant l'Edat Mitjana, passant pel Nou Món de la mà de Colon.

Preparació i consum:  Les llimones no se solen menjar en fresc per la seva excessiva acidesa, encara que hi ha persones que la consumeixen com una fruita qualsevol, sent el seu suc el que s'utilitza com a condiment en milers de plats i en l'elaboració de begudes, refrescos i batuts. També la seva pell té múltiples aplicacions en la cuina, sobretot en la pastisseria i rebosteria. La llimona es pot consumir a totes hores, excepte aquelles persones malaltes de l'aparell digestiu. La llimonada, preparada a base d'una llimona, 125 grams de sucre (o una cullerada de mel) i aigua és una excel·lent beguda refrescant, al mateix temps que aporta una gran quantitat de vitamines.