El gerds és un bon fruit comestible, amb un gust propi molt característic i intens. S'utilitza sovint en pastisseria. A casa resulta molt útil combinat amb postres cassolans, quan es empleat amb postres dolços, s'obté una fantàstica combinació de sabors al paladar. Tarrina de 250gr.

És l'ingredient principal d'una de les melmelades més populars.

Descripció morfològica

El gerd es descriu com un arbust de fulla caduca provist d'una tija perenne curta i subterrània (o rizoma) en el qual es formen anualment una sèrie de canyes o rebrots. El gerd medeix entre 1 i 2 metres d'alçada i presenta tiges llenyoses arrodonides i amb branques penjants proveïdes d'espines primes i rectes poc resistents. Les fulles són pinnades, amb 3, 5 o 7 folíols verds a l'anvers i blanquinosos i peluts pel revers.

Les flors són blanques, hermafrodites i auto-fèrtils en la majoria de les varietats. La corol·la està formada per 5 pètals poc vistosos i el calze és persistent i format per 5 sèpals. Presenta nombrosos estams lliures i te diversos ovaris però només un òvul fèrtil, de manera que cada ovari originarà una petita drupa.

El fruit és un agregat de diverses drupes (polidrupa) anomenat gerd, de color vermell no brillant i vellós que madura a l'estiu o tardor.

El gerd és molt semblant a la móra de l'esbarzer, però se'n diferencia perquè conserva el seu color vermell en la maduresa, mentre que les móres dels esbarzers es tornen negres en el seu estatmadur.

Etimologia

Es creu que es va descobrir al mont Ida a Grècia, aleshores els romans la van batejar d'aquesta manera: Rubus idaeus.

• Rubus ve del llatí ruber que significa vermell, pel color dels seus fruits.
• Idaeus significa "del mont Ida" (degut al seu lloc de descobriment).

El gerd també pot ser anomenat gerdera, gerdoner, gerdons, planta dels gerds o romeguera sense punxes.