Ara que no en tenim, seleccionem les millors Albergínies del mercat. Saltejada amb pebrots, carbassó i pollastre, s'obté un plata ràpid i fàcil.
Fruit globós, allargat o semiallargat, segons la varietat. La pell és morada i molt brillant. A l’interior conté una polpa suculenta, de color blanc o verd, també depenent de la varietat, amb diverses llavors blanques.

Família: Hortalissa de fruit

Família Científica: Solanàcia

Varietats: Baluroi, Bigarrada, Blanca, Bonica, Marfa, Midnite, Rayada

Valor nutricional:  29 calories per cada 100 grams

Grams per ració: 200-250 grams (1 unitat)

Propietats/beneficis:   L’albergínia conté vitamines A, B1, B2, C i PP i sals de potassi, sodi, calci, magnesi, ferro, fòsfor, sofre i clor. Aquesta hortalissa té propietats diürètiques i laxants i afavoreix la calcificació dels ossos i la cicatrització de les úlceres.

Estacionalitat: De maig a octubre (a l’aire lliure); de novembre a abril (d’hivernacle)

Zones de producció: A Espanya es cultiva a Almeria, València, Cadis, Màlaga, Tarragona, Barcelona, Balears, Múrcia, Alacant i Castelló.

Nom planta: Alberginiera

Curiositats: L’albergínia procedeix de l’Índia, però es troba extensament cultivada a les regions càlides d’ambdós hemisferis. En anglès també s'anomena egg plant perque el fruit d'algunes varietats semblen un ou gran.

Preparació i consum:  L’albergínia es pot consumir a qualsevol hora del dia, però es tolera millor al matí o al migdia. En general, és un aliment poc digestiu, sobretot en cru, conté una gran quantitat de fibres cel·lulòsiques. És per aquest motiu que es recomana menjar-la bullida. Si es vol treure una mica el sabor amarg de l’albergínia, s’ha de deixar en remull unes hores.