Producció integrada

Poma àcida 'Granny Simth'. Tota una joia pels consumidors amants de les fruites més àcides, essent aquesta varietat la Reina.

La poma és, possiblement, la fruita de major consum al món. Segons les varietats, presenten formes, colors, textures, olors i sabors molt variats. El calibre oscil·la entre els 6 i els 9 mm i la seva forma troncocònica pot ser més o menys arrodonida. Al cor hi ha les llavors de la pomera, de color bru o marró fosc. La pell és, a quasi totes les varietats, lluent i llisa amb colors daurats, vermells, verds i també de combinació de dos colors. Els sabors són més o menys àcids o dolços i la polpa pot ser sucosa o lleugerament farinosa.

Família:  Fruita de llavor.

Família Científica:  Rosàcia.

Varietats:  Early Red One, Fuji, Golden (Golden Delicious, Golden Supreme), Granny Smith (Early Smith), Red Chief, Royal Gala (Mondial Gala), Reineta (Reineta gris del Canadà, Reineta blanca del Canadà), Verda donzella, Starkimson, Top Red Delicious.

Valor nutricional:  52 calories per cada 100 grams.

Grams per ració:  150-200 grams (una peça mitjana).

Propietats/beneficis:  La poma ha estat sempre una fruita molt apreciada. Així, es considera una de les fruites més completes des del punt de vista nutritiu. La poma conté gran quantitat de sals minerals com el potassi, sodi, calci, magnesi, etc., i les seves principals vitamines són: A, B i C. La poma activa la secreció de les glàndules salivals i gàstriques i això facilita la digestió. A més, el seu alt contingut en cel·lulosa estimula el funcionament dels intestins i, per tant, resulta molt beneficiosa en cas de restrenyiment, sobretot per la nit i sense pelar, un moment i manera de consumir-la que resulta molt beneficiós per combatre l’. L'alt contingut en fòsfor d'aquesta fruita fortifica el sistema nerviós, estimula el treball cerebral i predisposa al somni tranquil. Una poma menjada en dejú cada matí és un excel·lent depuratiu i, després dels menjars és el millor dentifrici natural, però no per això hem de deixar de rentar-nos les dents després d'haver menjat. La poma es caracteritza pel seu alt contingut en pectina, que ajuda l'organisme a eliminar el colesterol de la sang. També ajuda a desfer-se dels metalls perillosos, com el mercuri i el plom, dipositats en el nostre organisme per la contaminació atmosfèrica de moltes ciutats.

Estacionalitat:  De juliol a novembre (a l’aire lliure); de desembre a juny (conservat a cambra frigorífica).

Zones de producció:  La poma es cultiva pràcticament a tot el món, però els principals països productors són Rússia, Xina, els Estats Units, Alemanya, França, Itàlia, Turquia, Iran i Argentina.

Nom planta:  Pomera

Curiositats:  La poma es creu originària de l'Europa oriental, de les regions del Cauques i Àsia central. El seu cultiu es va estendré des de molt antic pel continent asiàtic, Europa i Àfrica. Els espanyols van portar aquest arbre a Amèrica, i avui dia es troba cultivat per les zones temprades de tot el món. La forma farmacèutica coneguda com pomada va tenir el seu origen en els ungüents cicatritzants preparats a base de pomes i oli. La pell de les pomes es pot utilitzar per afegir a les infusions. També, si es deixa assecar la pell al sol i després es col·loca dins una bossa de tela, pot servir per perfumar armaris i calaixos.

Preparació i consum:  La poma es consumeix, principalment, com a fruita fresca, estant considera com una de les fruites més completes. Les pomes s'han de menjar quan estan ben madures, mastegant-les lentament. La major part de les vitamines de la poma, sobretot la C, es troben just a sota de la pell. Per això és recomanable menjar-la sense pelar, a condició que estigui ben neta. En fresc, a més de fruita de taula, també s'empra per elaborar macedònies o amanides, i a més presenten excel·lents qualitats per ser cuinades en forma de purés, salses, postres, pastissos, melmelades, compotes o rostides al forn. Tampoc ens podem oblidar de les begudes que s'obtenen a partir de la poma, com vins, sidres o licors. Pràcticament tot el món pot i ha de menjar-ne, ja que per la seva pobresa en sucre està permesa fins i tot als diabètics.

Els plàtan es una de les fruites que més es consumeix. Origen Canàries. Selecció per UNITATS

Fruita de forma allargada i pell de color verd que, quan madura, es torna de color groc daurat amb taques negres. Té una polpa blanca, compacta i tova. El sabor és suau, però dolç i agradable, de baixa acidesa. El plàtan d'importació és més gros i no tan saborós com el canari.

Família:  Fruita tropical

Família Científica:  Musàcia

Valor nutricional:  90 calories per cada 100 grams

Grams per ració:  150 grams (una peça mitjana)

Propietats/beneficis:  Els plàtans constitueixen un producte natural de considerable valor alimentari, per la seva riquesa en aigua, sucres, sals minerals, àcids orgànics, vitamines, essències i cel·lulosa. Els hidrats de carboni o sucres constitueixen la principal font de calories dels plàtans. Gràcies a les sals minerals que posseeix (fòsfor, ferro, magnesi, sodi, zinc, coure, etc.), el plàtan contribueix a la remineralització de l'organisme i se l'ajuda en la regeneració dels glòbuls vermells de la sang. Els plàtans afavoreixen la digestió mitjançant l'acció de dos dels seus components: les essències i la cel·lulosa.

Estacionalitat:  Tot l’any (a l’aire lliure)

Zones de producció:  Els principals països productors són l'Índia, Brasil, Filipines, Equador, Indonèsia, Xina, Tailàndia, Burundi, Costa Rica, Tanzània i Colòmbia. A Espanya es cultiva a Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife.

Nom planta:  Plataner

Curiositats:  Ja que a la península Malacca i a les illes adjacents encara n’existeixen de forma silvestre. Així, es considera aquesta zona com l'àrea d'origen d'aquesta espècie. El contingut en aigua del plàtan arriba al 74% del seu pes total, d'aquí ve el seu valor alimentari en els països tropicals amb escassetat d'aigua potable. Així, en aquests països, el plàtan, a més d'alimentar, ajuda a fer passar la set. Per a molts habitants dels països tropicals, el plàtan representa el mateix que l'arròs per als xinesos o el blat per als europeus, el seu principal aliment.

Preparació i consum:  En general, el plàtan es consumeix cru, però en alguns països es cuina al forn. A més, poden menjar-se fregits, encara que d'aquesta forma perden aigua i vitamines. També poden emprar-se per elaborar batuts, gelats o macedònies. El plàtan es combina molt bé amb la llet. Proporciona quatre cops més ferro que aquesta, però la llet proporciona dos cops més calci que el plàtan. Per la riquesa en taní que conté aquesta fruita, existeix una aplicació excel·lent del plàtan com a aliment-medicament en les diarrees cròniques dels nens crescudets. En aquests casos, s'aplica la dieta de plàtans, consistent a ingerir cada quatre hores 1 o 2 plàtans madurs, ben triturats i addicionats amb algunes gotes de llimona.

La Poma Golden es la reina de la cuina estant considerada com una de les fruites més completes. Sabor: Dolç

La poma és, possiblement, la fruita de major consum al món. Segons les varietats, presenten formes, colors, textures, olors i sabors molt variats. El calibre oscil·la entre els 6 i els 9 mm i la seva forma troncocònica pot ser més o menys arrodonida. Al cor hi ha les llavors de la pomera, de color bru o marró fosc. La pell és, a quasi totes les varietats, lluent i llisa amb colors daurats, vermells, verds i també de combinació de dos colors. Els sabors són més o menys àcids o dolços i la polpa pot ser sucosa o lleugerament farinosa.

Família:  Fruita de llavor.

Família Científica:  Rosàcia.

Varietats:  Early Red One, Fuji, Golden (Golden Delicious, Golden Supreme), Granny Smith (Early Smith), Red Chief, Royal Gala (Mondial Gala), Reineta (Reineta gris del Canadà, Reineta blanca del Canadà), Verda donzella, Starkimson, Top Red Delicious.

Valor nutricional:  52 calories per cada 100 grams.

Grams per ració:  150-200 grams (una peça mitjana).

Propietats/beneficis:  La poma ha estat sempre una fruita molt apreciada. Així, es considera una de les fruites més completes des del punt de vista nutritiu. La poma conté gran quantitat de sals minerals com el potassi, sodi, calci, magnesi, etc., i les seves principals vitamines són: A, B i C. La poma activa la secreció de les glàndules salivals i gàstriques i això facilita la digestió. A més, el seu alt contingut en cel·lulosa estimula el funcionament dels intestins i, per tant, resulta molt beneficiosa en cas de restrenyiment, sobretot per la nit i sense pelar, un moment i manera de consumir-la que resulta molt beneficiós per combatre l’. L'alt contingut en fòsfor d'aquesta fruita fortifica el sistema nerviós, estimula el treball cerebral i predisposa al somni tranquil. Una poma menjada en dejú cada matí és un excel·lent depuratiu i, després dels menjars és el millor dentifrici natural, però no per això hem de deixar de rentar-nos les dents després d'haver menjat. La poma es caracteritza pel seu alt contingut en pectina, que ajuda l'organisme a eliminar el colesterol de la sang. També ajuda a desfer-se dels metalls perillosos, com el mercuri i el plom, dipositats en el nostre organisme per la contaminació atmosfèrica de moltes ciutats.

Estacionalitat:  De juliol a novembre (a l’aire lliure); de desembre a juny (conservat a cambra frigorífica).

Zones de producció:  La poma es cultiva pràcticament a tot el món, però els principals països productors són Rússia, Xina, els Estats Units, Alemanya, França, Itàlia, Turquia, Iran i Argentina.

Nom planta:  Pomera

Curiositats:  La poma es creu originària de l'Europa oriental, de les regions del Cauques i Àsia central. El seu cultiu es va estendré des de molt antic pel continent asiàtic, Europa i Àfrica. Els espanyols van portar aquest arbre a Amèrica, i avui dia es troba cultivat per les zones temprades de tot el món. La forma farmacèutica coneguda com pomada va tenir el seu origen en els ungüents cicatritzants preparats a base de pomes i oli. La pell de les pomes es pot utilitzar per afegir a les infusions. També, si es deixa assecar la pell al sol i després es col·loca dins una bossa de tela, pot servir per perfumar armaris i calaixos.

Preparació i consum:  La poma es consumeix, principalment, com a fruita fresca, estant considera com una de les fruites més completes. Les pomes s'han de menjar quan estan ben madures, mastegant-les lentament. La major part de les vitamines de la poma, sobretot la C, es troben just a sota de la pell. Per això és recomanable menjar-la sense pelar, a condició que estigui ben neta. En fresc, a més de fruita de taula, també s'empra per elaborar macedònies o amanides, i a més presenten excel·lents qualitats per ser cuinades en forma de purés, salses, postres, pastissos, melmelades, compotes o rostides al forn. Tampoc ens podem oblidar de les begudes que s'obtenen a partir de la poma, com vins, sidres o licors. Pràcticament tot el món pot i ha de menjar-ne, ja que per la seva pobresa en sucre està permesa fins i tot als diabètics.