All sec Veure més gran

All sec

3,91 €

6/7 caps d'all

Pes aproximat: 500g

Mida: Gran

Origen: Andalusia

6 caps d'alls, Es pot servir en amanides i esbocinat o sencer en plats de carn, de peix, i en sopes, estofats i plats de verdura. 

Més detalls

6 caps d'alls, Es pot servir en amanides i esbocinat o sencer en plats de carn, de peix, i en sopes, estofats i plats de verdura. tamany GRAN.

L’all és una planta d’arrel bulbosa. La cabeça és arrodonida i conté 12 o 15 grans superposats de color groguenc, coberts per una capa grisenca o violàcia que, en treure-la, desprèn una aroma penetrant.

Família: Hortalissa de bulb

Família Científica: Liliàcia

Varietats: Blancs, Morats

Valor nutricional:  139 calories per cada 100 grams

Propietats/beneficis: Diversos metges russos han demostrat que els alls són actius contra el virus A i B de la grip. Així mateix, en cas de mal de coll, una o dues dents d’all aixafades amb una mica d’aigua (s’ha de beure lentament), són un desinfectant poderós de les amígdales, descongestionen el coll i aclareixen la veu. Els alls també fan baixar la febre, prevenen constipats, combaten la tos i s’utilitzen amb èxit contra la bronquitis. També estimulen el funcionament de diversos òrgans i glàndules: fetge, pàncreas, tiroides, pituïtària, suprarrenals i tenen efectes beneficiosos contra la diabetis.

Estacionalitat: De juny a agost (a l’aire lliure); de setembre a maig (conservat a cambra frigorífica)

Zones de producció: Els principals països productors són la Xina, Índia, Corea i Egipte. A Espanya es cultiva a Cuenca, Córdoba, Granada, Albacete, Ciudad Real, Madrid, Cadis, Jaén, Badajoz, Segòvia).

Nom arbre: All

Curiositats: Encara que el seu origen és a l’Àsia central, els xinesos i egipcis ja l’utilitzaven a l’antiguitat. Alimentaven amb alls els esclaus que construïen les piràmides perquè creien que els aportava energia. Hi ha diverses maneres d’evitar l’olor que causa menjar alls crus: acompanyar-los de julivert, menjar fulles verdes d’api, llepar fulles de menta o closques d’eucaliptus com si fossin un caramel, glopejar aigua i llimona o camamilla, etc. L’all s’ha emprat molt com a medicament, ja que els soldats de la Segona Guerra Mundial es tractaven les ferides amb preparats a base d’aquest condiment.

Preparació i consum: L’all es pot consumir a totes hores i ha de fer-ho tothom, excepte aquelles persones que tinguin malalties de la pell, els nadons i els malalts de l’estómac. Llevat de quan se’l cou, l’all és fort de gust, raó per la qual cal emprar-lo amb discreció a la cuina. Es consumeix molt en amanides i esbocinat o sencer en plats de carn, de peix o d’aviram, i en sopes, estofats i plats de verdura. El principal pilar de la cuina italiana, i també de la francesa, és una combinació d’all i julivert.

30 altres productes